La plaga de paparres de l’espècie Hyalomma lusitanicum serà incontrolable i continuarà molt probablement la seva ràpida expansió per Catalunya “si no es prenen mesures per tenir a ratlla les poblacions silvestres de conills i senglars”, explica a La Vanguardia Carlos Pradera, expert en control de plagues, tècnic d’ Anticimex 3D Sanitat Ambiental SA i coautor dels dos únics estudis duts a terme (entre el 2022 i el 2024) sobre la presència d’aquest àcar a Catalunya.
L’augment incontrolat de les poblacions d’animals silvestres (senglar, conill, cabirol...) en àrees periurbanes facilita l’expansió de paparres com la H. lusitanicum , “perquè en aquests hostes, els àcars troben moltes més facilitats per reproduir-se i completar el seu cicle vital”, indica l’expert. “Un cas molt clar el tenim en el tram final del Besòs: abans, els conills silvestres eren relativament escassos i ara es poden veure fàcilment en tot el parc urbà i fins i tot al costat de les Tres Ximeneies, a Sant Adrià del Besòs”, indica amb coneixement de causa Pradera.
Si pica, cal no aixafar l’abdomen del paràsit quan es treu per no estendre’n el contingut
Sant Adrià de Besòs és un dels 101 municipis de Catalunya (75 a la demarcació de Barcelona i 26 a la de Tarragona) en què s’han localitzat exemplars d’ H. lusitanicum en els dos estudis duts a terme entre el 2022 i el 2024. En la més recent d’aquestes investigacions, els resultats de la qual han estat publicats al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural (del desembre del 2024), els investigadors van capturar un total de 1.274 exemplars d’aquesta paparra, localitzats en 81 municipis. El 2022-2023, aquesta espècie va ser detectada en 31 municipis (20 dels quals han tornat a aparèixer a la llista d’afectats en el segon estudi). Els autors de les dues investigacions de camp no descarten que l’espècie sigui present en moltes més localitats, i per això proposen l’elaboració de nous estudis i la intervenció de la Generalitat.
En el mateix sentit, els experts insisteixen en la necessitat que el Departament de Salut posi en marxa accions de prevenció i, a més, es constitueixi una taula d’estudi en col·laboració amb altres experts i afectats. Una de les accions a adoptar de manera més urgent és l’establiment de normes i procediments “per exemple, per saber quins productes i en quines condicions es poden aplicar en els casos en què calgui atacar la plaga per assegurar la salut de les persones quan les paparres són en zones urbanes o periurbanes”, proposa Carlos Pradera.
La H. lusitanicum continuarà molt probablement l’evolució d’altres espècies invasores recentment arribades a Catalunya, com el mosquit tigre o la vespa velutina, que ja són en pràcticament tot el territori i no hi ha cap possibilitat d’erradicar-les, adverteix Pradera.
De moment, l’únic que poden fer els ciutadans potencialment afectats per aquesta paparra és mantenir la vigilància quan són al medi natural i, en cas de sospites de picades, inspeccionar el cos de manera minuciosa. “La H. lusitanicum és relativament grossa i no serà difícil trobar-la si se’ns ha enganxat en braços, cames, abdomen, coll o cap. Si la detectem, amb compte, podem fer servir unes pinces per agafar l’àcar pel cap i treure’l; és convenient no aixafar l’abdomen de la paparra per evitar que estengui el seu contingut, que pot ser portador de patògens”, detalla Carlos Pradera.
És molt recomanable vigilar animals de companyia com els gossos en zones potencialment infectades per aquesta paparra. “No hi ha estudis sobre això a Catalunya, però hauríem d’anar amb compte perquè les H. lusitanicum , molt probablement, poden fer amb els gossos el que fan amb altres animals; és una les possibilitats que poden posar en risc la nostra salut”, adverteix l’expert.